Sospirs xinesos

El joc infantil conegut com 'el telèfon', que consisteix a formar una rotllana i xiuxiuejar un missatge a la persona del costat -que, al seu torn, l'ha de transmetre a la persona següent-, en anglès s'anomenava 'Chinese whispers'. Aquesta denominació ara és menys habitual perquè es considera ofensiva, ja que el context del joc, que té per objectiu descobrir fins a quin punt el missatge original ha estat distorsionat en passar d'una persona a l'altra, suggereix que el xinès és una llengua confusa i incomprensible. Això no és exclusiu de l'anglès: en català, castellà, francès i holandès, per exemple, existeixen expressions molt semblants ('em sona a xinès'). El xinès fa segles que té mala premsa; sembla que l'ús d'aquest idioma com a sinònim de caos comunicatiu i parla inintel·ligible es remonta als primers contactes entre la Xina i occident al segle XVII. Curiosament, l'expressió 'em sona a xinès' -o xino- en anglès s'hauria de traduir per 'that's Greek to me', encara que cada vegada més es fa servir el xinès en comptes del grec. En català ha passat una cosa semblant: 'Parlar en grec', que tenia el mateix sentit, ha anat caient en desús. Els canvis geopolítics, doncs, han alterat de manera independent les expressions populars de dues llengües diferents. Aquesta frase feta, naturalment, no es refereix al grec modern, sinó al clàssic, i sembla que es va generalitzar a mesura que disminuïa el coneixement de l'alfabet grec entre els copistes medievals. Com a curiositat, en macedoni, txec i serbocroat, la llengua incomprensible és l'espanyol.