Segons Camilo José Cela, 'El bilingüismo es fruto que nace como la hierba borde, sin que nadie
se cuide de su buen concierto, y con él sufren –que no gozan– las dos lenguas,
quienes en su estéril dolor engendran monstruos.'
Segons George Steiner, 'The critic who
declares that a man can know only one language well, that the national
inheritance of poetry or the national tradition of the novel is alone valid or
supreme, is closing doors where they should be opened, is narrowing the mind
where it should be brought to the sense of a large and equal achievement.'
Difícilment podríem trobar
dues opinions més allunyades respecte al plurilingüisme literari. La consideració
que ens mereixi un o altre punt de vista dependrà, en
gran part, de com entenguem la noció de llengua. Cela opta per un sentit
del terme que parteix del romanticisme i de la idealització del
concepte de llengua materna, mentre que Steiner adopta una perspectiva més
funcional que concep el llenguatge com una eina comunicativa. Si el bilingüisme
literari només engendra monstres, ¿són monstruoses les obres de Samuel
Beckett en francès o les novel·les de Conrad i Nabokov en anglès? ¿I les obres en castellà
de Josep Pla,
a qui s’ha negat la condició d’escriptor bilingüe?
No comments:
Post a Comment