En l’escriptura de tipus privat (cartes,
dietaris, apunts...) d’individus multilingües, és habitual
trobar-hi més d’una llengua. Avui esmentarem l’interessant cas dels dietaris de l’escriptor
i promotor cultural Joan Estelrich (1896-1958), publicats el 2012 per Quaderns
Crema. El dietari de 1914 és en castellà, però el de
1918 ja es
troba redactat en català. Per desgràcia
els dietaris de 1915-1917 sembla que s’han perdut, i per tant no sabem amb
exactitud quan es va produir el canvi d'idioma, però
segurament va estar motivat per la vinculació d'Estelrich amb Francesc
Cambó i la Lliga Regionalista. El dietari de 1918, per cert, conté
nombroses cites i passatges en alemany, noruec i, sobretot, francès.
Atès el caràcter heterolingüe del text, no sorprèn que l’autor faci unes curioses reflexions sobre aquest fenomen:
‘Certes onomatopeies –dic jo– podrien ésser una
manera o una contribució a investigar i comparar el sentiment de la natural dels pobles que
parlen diverses llengües: trueno, tro, tonnerre = igual = Baum (alemany),
arbor (llatí) = arbre = diferentment i tots dos onomatopeies.’ (p. 20)
‘Fóra interessant un estudi sobre els
escriptors que han escrit en una llengua que no era la seva’ (p. 28). Per sort aquests estudis ja existeixen: Forster, Kellman...
No comments:
Post a Comment