Ferrocarril italià de Quim Monzó

El conte ‘Ferrocarril’ de Quim Monzó fa un ús molt poc convencional del plurilingüisme literari. El text, publicat per primera vegada a Els Marges el 1982 (edició que citem), narra un viatge en tren per Itàlia de Z, que durant el trajecte s’adorm i té una fantasia eròtica descrita amb tot detall. Fins a aquest moment tot el conte, malgrat transcórrer a Itàlia, és en perfecte català. Les convencions literàries dicten que el lloc de l’acció no té perquè concidir amb la llengua que s’hi parla, ben al contrari: l’habitual és que sempre es faci servir la llengua marc del text i, si de cas, s’hi inclogui algun mot o expressió del vocabulari bàsic en l’altra llengua per donar color local. Aquest no és el cas de ‘Ferrocarril’: quan Z es desperta, tot de sobte manté una conversa amb un italià perfecte que sobtarà al lector, conegui o no aquest idioma. La sorpresa no és causada per la llengua en si, sinó pel simple fet que s’hi inclou de manera estrictament realista. Com és habitual en molts dels seus contes, Monzó està jugant amb les convencions literàries i les expectatives dels lectors; en el cas que tractem, inserta un fragment lingüísticament hiperrealista en una narració que, començant pel nom del personatge principal -Z-, de realista no en té res. L’efecte buscat, doncs, és la confusió i la sorpresa, produïts per l’aparició inesperada d’un llarg fragment escrit en una llengua que, segons les normes a què el lector està habituat, no hi hauria de ser.

Aquest és el fragment del conte, que es pot llegir sencer a http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/download/106705/157845:

Sortiren del túnel i entraren a la llum. L'home reprengué la lectura. X mirava cap enfora. A la següent estació, en Z se sobta: el rètol deia Premilcuore quan, després de Marcaria, calia esperar Bozzolo.

-Premilcuore?

-Cosa hai detto? va fer na X.

-Premilcuore.. . ? E impossibile.. . Dov'è Bozzolo? -tractava de raonar Z.

-Si accomodi, prego -va dir l'home, tot plegant el diari.

-Non capisco.. . -Non hai capito?

-Abbia la gentilezza.. .

-Abbia la bontà di.. .

-Non ho tempo.

-Cosa c'e di nuovo? Quanto costa questo? Questo è troppo caro. Cosa facciamo oggi? Venga presto!

-Purtroppo no.

-Da quale binario partiva il treno? Dov'e il gabinetto? Cameriere, il conto! Tanto piacere di fare la sua conoscenza. Porti questa valigia. Quanto costa questa camera con pensione completa? Che giorno e oggi?

-0ggi e lunedi.

-Che ora e?

-Sono le quattro; è l'una.

-Prego, stia seduto.

-Tante grazie.

-Mille grazie.

-Prego.

-Non c'e di che.

-Scusami.

-Scusi.

-Non fa niente.

-Questo posto è occupato. Questo posto è riservato. C'è un caldo terribile.

-Si: fa molto caldo: fa freddo: fa bel tempo: è tardi. E possibili. E necessario.

-Piove. Tira vento. Nevica.

-Con permesso.

-Buon giorno. Buona sera. Buona notte. Questo luogo mi piace.

-Poco fa. Domani. Dopo domani. Stanotte. Affatto, mica. Niente affatto. Senza dubio. Su per giù.

Després de Premilcuore per comptes de Bozzolo, arriba Lizzano per comptes de Piadena i Sabionetta per comptes de Cicognolo. En comptes de Cremona, el rètol proclamava Bergamo. Caòticament, tot seguit arribarem a Marsella.

Dediquem el post a Guillem Colom, que ens ha fet adonar de l’existència d’aquest text.