Sunday, May 11, 2014

Eurovisió, la Real Academia Española de la Lengua i el multilingüisme literari


Aprofitant que ahir va tenir lloc aquest gran festival de la música que és eurovisió, aquest post examinarà la polèmica en què s’ha vist involucrada Ruth Lorenzo, que hi va interpretar una cançó amb alternança retòrica de llengües. Sembla que de “Dancing in the Rain” se’n van preparar tres versions: una en castellà, una en anglès, i una que barreja totes dues llengües, que és la que finalment va ser escollida per un jurat d’experts i el públic. El venerable catedràtic José Manuel Blecua, director de la Real Academia Española, preocupat per la inquietud que havia causat aquesta decisió, va enviar una carta de protesta al director de Radio Televisión Española. Segons van informar fonts pròximes a l’Academia, l’augusta institució va intentar portar l’assumpte discretament, però atès que l’espanyol és parlat per 500 milions de persones, els acadèmics no van poder passar per alt el malestar que podria ocasionar a alguns parlants el fet que la representant del país cantés una cançó plurilingüe.
Ruth Lorenzo, lluny de deixar-se intimidar per la RAE, com a resposta a les crítiques va decidir augmentar encara més el percentatge d’anglès a la peça, ja que segons ella aquesta llengua lliga perfectament amb el seu tema i estil. En una entrevista a El Mundo, la cantat va afirmar que “Hemos cambiado la estructura de la canción y he decidido incorporar más inglés. En España se habla este idioma. Las nuevas generaciones lo hablan, lo estudian y viajan al extranjero para aprenderlo. El inglés es una realidad en España y he querido plasmarlo en mi canción”. "El inglés es una realidad en España"? Val més deixar-ho córrer.
José María Íñigo, ínclit crític musical, va declarar que “el inglés es el idioma universal de la música” i, a més, va afegir que era la cinquena vegada que España presentava una peça cantada parcialment en una altra llengua, com ara la cèlebre “Europe’s living a celebration” de Rosa (2002); “I love you mi vida” de 2007 (D’Nash) o fins i tot “Lady lady” del quartet Bravo (1984).
Malgrat les declaracions de Ruth, el plurilingüisme de la peça no es pot justificar temàticament; ens trobem davant un cas típic d’alternança retòrica en què la presència de dues llengües no s’explica pel contigut de l’obra, sinó que respon a motius comercials i ideològics. Més enllà de la polèmica, el text és part d’una llarga tradició de cançons plurilingües les primeres mostres de la qual apareixen en el context de la lírica trobadoresca. José Manuel Blecua, director de la RAE, faria molt bé de tenir-ho present. Lope de Vega, per exemple, va incloure més d’una dotzena de llengües a les seves obres de teatre, i no per això ha causat inquietud entre les audiències teatrals dels últims cinc segles. Que la cançó de Ruth hagi neguitejat a molta gent, en fi, no ens sorprèn gens, perquè a nosaltres també ens posa molt nerviós, però no pas per motius lingüístics, sinó per qüestions d’ordre merament musical. En qualsevol cas, la lletra fa

Luz, yo quiero ver luz
Poder pintar de color un nuevo amanecer
Vivir, amar, sentir y saber que hoy
Puede que no salga el sol
Aunque llueva, tu y yo sabremos bailar
Nadie nos puede parar

We are Dancing in the rain
Dancing in the rain
Keep on likes it’s never ending,
Keep on ‘til the life of day
Keep on dancing in the rain, the rain, the rain
Deja caer, deja la lluvia caer
The rain, the rain, the rain

Vive, simplemente vive
No tengas miedo, somos el ritmo de un corazón
Latimos al ritmo de un corazón

We are Dancing in the rain
Dancing in the rain
Keep on likes it’s never ending,
Keep on ‘til the life of day
Keep on dancing in the rain, the rain, the rain
Deja caer, deja la lluvia caer
The rain, the rain, the rain
Deja caer, deja la lluvia caer
The rain, the rain, the rain

The rain, the rain,
Dancing, dancing, dancing

Dancing in the rain
Aunque llueva y nos mojemos
No pararemos de bailar

Keep on dancing in the rain, the rain, the rain

No comments:

Post a Comment