Aprofitant que ahir va tenir lloc aquest gran festival de la música que és eurovisió, aquest post examinarà la polèmica en què s’ha vist involucrada Ruth Lorenzo, que hi va interpretar una cançó amb alternança retòrica de llengües. Sembla que de “Dancing in the Rain” se’n van preparar tres versions: una en castellà, una en anglès, i una que barreja totes dues llengües, que és la que finalment va ser escollida per un jurat d’experts i el públic. El venerable catedràtic José Manuel Blecua, director de la Real Academia Española, preocupat per la inquietud que havia causat aquesta decisió, va enviar una carta de protesta al director de Radio Televisión Española. Segons van informar fonts pròximes a l’Academia, l’augusta institució va intentar portar l’assumpte discretament, però atès que l’espanyol és parlat per 500 milions de persones, els acadèmics no van poder passar per alt el malestar que podria ocasionar a alguns parlants el fet que la representant del país cantés una cançó plurilingüe.
José María Íñigo, ínclit crític
musical, va declarar que “el inglés es el idioma universal de la música” i, a més,
va afegir que era la cinquena vegada que España presentava una peça cantada parcialment
en una altra llengua, com ara la cèlebre “Europe’s living a celebration” de
Rosa (2002); “I love you mi vida” de 2007 (D’Nash) o fins i tot “Lady
lady” del quartet Bravo (1984).
Malgrat les declaracions de Ruth,
el plurilingüisme de la peça no es pot justificar temàticament; ens trobem
davant un cas típic d’alternança retòrica en què la presència de dues llengües
no s’explica pel contigut de l’obra, sinó que respon a motius comercials i
ideològics. Més enllà de la polèmica, el text és part d’una llarga tradició de
cançons plurilingües les primeres mostres de la qual apareixen en el context de
la lírica trobadoresca. José Manuel Blecua, director de la RAE, faria molt bé
de tenir-ho present. Lope de Vega, per exemple, va incloure més d’una dotzena
de llengües a les seves obres de teatre, i no per això ha causat inquietud entre
les audiències teatrals dels últims cinc segles. Que la cançó de Ruth hagi
neguitejat a molta gent, en fi, no ens sorprèn gens, perquè a nosaltres també
ens posa molt nerviós, però no pas per motius lingüístics, sinó per qüestions d’ordre
merament musical. En qualsevol cas, la lletra fa
Luz, yo quiero ver luz
Poder pintar de color un nuevo amanecer
Vivir, amar, sentir y saber que hoy
Puede que no salga el sol
Aunque llueva, tu y yo sabremos bailar
Nadie nos puede parar
We are Dancing in the rain
Dancing in the rain
Keep on likes it’s never ending,
Keep on ‘til the life of day
Keep on dancing in the rain, the
rain, the rain
Deja caer, deja la lluvia caer
The rain, the rain, the rain
Vive, simplemente vive
No tengas miedo, somos el ritmo de un corazón
Latimos al ritmo de un corazón
We are Dancing in the rain
Dancing in the rain
Keep on likes it’s never ending,
Keep on ‘til the life of day
Keep on dancing in the rain, the
rain, the rain
Deja caer, deja la lluvia caer
The rain, the rain, the rain
Deja caer, deja la lluvia caer
The rain, the rain, the rain
The rain, the rain,
Dancing, dancing, dancing
Dancing in the rain
Aunque llueva y nos mojemos
No pararemos de bailar
Keep on dancing in the rain, the
rain, the rain
No comments:
Post a Comment