Joan Perucho, l'últim escriptor en llatí

Portada de la traducció a l'italià (2003)

Els dies de la Sicília i la Germània (1994), de Joan Perucho, és un poemari que reflecteix molt bé el món literari de l'autor. Els breus poemes de la primera part d'aquest recull ('Dies de la Sicília'), farcits de referències culturals, estableixen un pont entre el gloriós passat cultural i polític d'Itàlia i el present, on aquest llegat s'ha convertit en destí turístic. Atès el tema i els coneixements que desplega el narrador dels poemes, no sorprèn que s'hi incloguin tres peces en una altra llengua: italià ('La paura'), francès ('De “Le guide de voyage”') i llatí ('Moretaria'). Com que aquest es l'últim poema escrit en llatí a Catalunya que coneixem, el reproduïm:

Moretaria

“Mentam, rutam, coriandrum, feniculum, omnia viridica,

ligusticum, piper, mel, liquamen, si opus fuerit, acetum addes.”

No cal saber gaire llatí per adonar-se que es tracta d'una recepta de cuina. En realitat, però, pròpiament aquest no és un poema de Perucho, ja que es tracta d'un plat descrit pel gastrònom romà Apici a De re coquinaria. La traducció vindria a ser 'barreja menta, ruda, coriandre, fonoll, i assegura't que aquestes herbes siguin fresques. Afegeix-hi levístic, pebre, mel i brou. Si cal, posa-hi vinagre.' No entrarem a discutir si la citació d'Apici, que Perucho no identifica com a tal, esdevé o no un poema autònom i de ple dret un cop trasplantada al nou context, perquè el que ens interessa és l'ús del llatí a finals del segle XX. En qualsevol cas, el text apareix en cursiva, cosa que indica que el poeta ha inclòs la recepta com una picada d'ullet als connoisseurs (i als gourmands, és clar).