'Canal Dreams' d’Iain Banks: En japonès a Panamà

Canal Dreams (Abacus, 1989), del genial novel·lista escocès Iain Banks, té un rerafons lingüístic complex: Hisako, el personatge principal, és una viol·loncelista japonesa que queda atrapada a Panamà amb el seu amant, un capità de barco francès. Les convencions literàries permetrien que una obra d'aquestes característiques fos escrita en anglès de cap a cap, però també existeixen moltes estratègies intermitges igualment vàlides, i Banks n'utilitza més d'una. Per tal de justificar que l'anglès en els diàlegs de Hisako sigui acurat, el narrador explica que la protagonista té una llicenciatura en llengua anglesa. Amb la finalitat de donar una mica de coloració exòtica al text, el capità es comunica amb Hisako amb un anglès que no és tan perfecte com el d'ella:

'We are very... décadent on ships todays,' he told her, following her in and pressing the top button. She smiled at the 'todays', then told herself his English was ten times better than her French. (42)

'The radio; is just like a téléphone.' (42)

Amb una cosa tan simple com dues paraules lleugerament diferents i un error gramatical bàsic que segurament no faria cap francès ('todays'), Banks ja ha descrit a la perfecció l'accent i la personalitat del capità. La pronúncia afrancesada que suggereix l'ús de la cursiva és suficient per connotar el personatge amb tots els trets normalment associats amb la llengua del país veí (recordem que el capità és l'amant d'Hisako). Les paraules escollides són tan semblants a l'anglès (decadent i phone, o telephone), que no suposen cap entrebanc per al lector, i en canvi dibuixen perfectament la personalitat del mariner. De fet, són tan similars que ha hagut de posar-les en cursiva per tal que destaquessin una mica; l'element més exòtic, però, són els accents, que sobresurten molt pel fet que en anglès no s'utilitzen. Hisako es burla del 'todays', encara que tot seguit reconeix que el seu francès és molt més dolent que l'anglès del capità, que en els diàlegs següents intercala les paraules  bien i réalité. Aquests mots formen part del vocabulari bàsic de quasevol llengua, i per tant és absurd que precisament siguin els que pronunciï en francès. Les expressions més difícils, com ara 'take you back', apareixen en perfecte anglès, cosa totalment contradictòria, ja que són les que no hauria de saber. Una cosa és la literauta i l’altra la realitat, és clar; aquestes convencions estan tan arrelades que ni ens adonem que existeixen.

Els guerrillers que segresten el vaixell es comporten de manera semblant: fan llargues parrafades en perfecte anglès, però de tant en tant deixen anar un silencio o conten en castellà: uno, dos tres... (71) Malgrat tot, s'explica que s’expressen en 'broken English' (74). En un flashback, Hisako parla amb la seva mare (p. 78), però en aquest cas ja no hi ha cap interpeferència d'altres llengües. El japonès és un codi molt allunyat del lector occidental, i introduir-hi kanji només crearia confusió. És per això que a la novel·la aquest és un idoma purament induït: “'What...?' Moriya said in Japanese, then switched to English.” "What", naturalment, és una paraula anglesa i no pas japonesa. En un altre simulacre de multilingüisme, un personatge pregunta "Can I say what you just said in French? These men do not understand English". El que segueix no és una explicació en francès, sinó que la traducció és presenta com un fait accompli: "Philippe spoke to the others" (70). Quan dos personatges parlen el mateix idioma, doncs, encara que sigui diferent a la llengua marc, no es produexien interferències, que solen quedar reservades per a converses ente parlants de llengües diferents. Quan això es dona, Banks s'assegura per mitjà de la traducció que no suposi cap obstacle:

He took her solemnly by the shoulders and announced, 'il viendra,' in his surprising deep voice.

She nodded. 'Je comprends.' (But, though, How does he know he will come?). (75)

Per si no quedés clar que 'he will come' és la traducció de 'il viendra', l'autor ho posa en cursiva. Aquest llarg anàlisi del plurilingüisme, induït o no, a Canal Dreams demostra fins a quin punt els novel·listes poden utilitzar estratègies que en principi són contradictòries sense que el lector se n'adoni ni afecti la coherència del text.