Sunday, March 8, 2015

El latino-anglicus de Jonathan Swift, un sorprenent cas de doble lectura anglès-llatí

El satirista Jonathan Swift (1667-1745), conegut sobretot per l'obra Els viatges de Guilliver (1726), va escriure cap al final de la seva vida diversos textos en una llengua que va anomenar 'latino-anglicus'. Aquests escrits amaguen un curiós exercici de doble lectura en anglès i llatí, vegem-ne un exemple:


Mollis abuti,
Has an acuti, 
No lasso finis, 
Molli divinis. 

O mi de armis tres, 
Imi na dis tres. 
Cantu disco ver 
Meas alo ver?

Aquests versos aparenten ser llatí, però qualsevol intent de treure'n sentit en aquesta llengua està condemnat al fracàs, ja que només es poden interpretar a partir de l'anglès:

Moll is a beauty. 
Has an acute eye. 
No lass so fine is, 
Molly divine is. 

my dear mistress, 
1 am in a distress. 
Can't you discover 
Me as a lover? 

Traducció aproximada: Molli és una bellesa, / té uns ulls fins / i no hi ha cap noia tan atractiva / Molly és divina. // Benvolguda estimada / estic molt angoixat / no podeu descobrir / que sóc el vostre amant?

L'artifici consisteix a modificar l'aparença visual del text en anglès tot reagrupant les lletres per tal que formin mots llatins (encara que, òbviament, no formen cap frase amb sentit). La seqüència de caràcters és la mateixa, però la inclusió d'espais i la nova algutinació de les lletres fa que els dos poemes semblin totalment independents i escrits en llengües diferents.

La provatura de Swift és interessant perquè contradiu en part el que diem a El plurilingüisme a la literatura catalana respecte als textos de doble lectura. Aquest exemple demostra que no és del tot cert que la doble lectura sigui un artifici que només es pot donar entre llengües romàniques. O no ben bé: la gran diferència entre la doble lectura entre llengües romàniques i el latino-anglicus de Swift ês que quan el joc es dona entre llengües emparentades com el català, el castellà i el llatí el resultat és un text que vol dir el mateix (o gairebé) en totes les llengües implicades. Aquest és el cas dels exemples que hem vist en altres posts d'quest blog, com els títols dels llibres Volar o Ceramica catalana decorada. La distància entre el llatí i l'anglès en canvi, és tan gran que això és impossible. L'anglès, amb molt d'esforç, pot emmascarar-se per tal que sembli llatí, però només és una aparença, ja que el joc fa que en la segona llengua es perdi tot el sentit.

No comments:

Post a Comment