Wednesday, September 10, 2014

Realitat i multilingüisme a 'No tornarem mai més' (1999) de Ramon Solsona

Ramon Solsona comença la seva novel·la No tornarem mai més de la manera següent:

-Si este fusil está limpio, msi cojones son perlas.
-Pues son perlas, mi comandante.
La companyia, encarcarada en un firmes paralític, va suspendre la respiració amb alarma. (11)

no tornarem mai mes-ramon solsona-9788477272830Atès que l’obra se centra en un grup de personatges que fan el servei militar a les darreries del franquisme, l‘ús del castellà als diàlegs és realista a la manera clàssica. El que no és gens ‘realista’, però, és el fet que una novel·la en català comenci d’entrada amb dues frases en espanyol. Això és una provocació en tota regla, segurament l’única vegada que s’ha fet. L’intenció de Solsona és sorprendre el lector i establir de bon començament el to i estil de l’obra tot transgredint la convenció literària segons la qual una novel·la escrita en una determinada llengua ha d’estar escrita de dalt a baix en aquesta mateixa llengua. Les normes literàries només permeten ocasionalment, en nom d’un realisme que de fet és del tot convencional, que es pugui fer servir una parla diferent, però de manera molt limitada i només als diàlegs. Solsona va més enllà: a banda dels diàlegs entre militars i les cançons que es canten, el narrador sovint incorpora discurs indirecte en castellà a la seva veu:

Mirades d’alegria i de complicitat, rialles malicioses: ¡el Perles per terra! ¡Hosti, tu, xollo aquesta munició! !Muerde el polvo, puto recluta! Jódete, no haver venido. Una mica més i li rebenta els collons. Els collons no, les perles. Riota general. (13)

L’ús de castellanismes com ‘xollo’ és habitual a la novel·la, però ni els castellanismes ni les frases en castellà es destaquen en cursiva, tal com manen les convencions d’estil. Quan els reclutes parlen entre ells, com que provenen d’indrets diferents, sovint també barregen llengües:

-Vosaltres, calleu d’una vegada.
-Això digue-l’hi al Cascales, que perd el cul pel Perles.
-Va, collons, ¿que voleu que m’empurin? Fa la tira que han tocat silenci.
-Te jodes, dijo Herodes.
-Y si no lo dijo, te tocas el pijo. !Ja, ja, ja! (21)


Ben mirat, l’hiperrealisme que desplega Solsona a No tornarem mai més té poc de realista, ja que desafia tots els usos i costums establerts per la tradició literària. D’aquí prové l’originalitat del text, que no té equivalent en la literatura catalana contemporània.

No comments:

Post a Comment