Primera ressenya

Adrià Pujol Cruells acaba de publicar la primera ressenya del llibre a la Revista de Girona (‘Endreçar la realitat’, setembre-octubre 2014, número 286, p. 100). Gràcies a aquesta intel·ligent ressenya i als articles publicats recentment a la premsa, ens hem adonat que El plurilingüisme a la literatura catalana està trobant els lectors que buscàvem: persones a qui el llibre obre una finestra a un fenomen, el plurilingüisme literari, que desconeixien. Segons Pujol, el llibre deixa enrere

‘El fals problema, vull dir, segons el qual el català és incapaç d’una plenitud sociològica, terrenal. I és que des de l’any de les tàperes que els catalans [escriptors catalans, afegiríem nosaltres] som plurilingües. D’igual manera que el Dant, Montaigne i Rabelais jugaven al gat i a la rata amb els seus idiomes respectius, els nostres Desclots, Cerverins i Villalongues van cavalcar el català amb la valentia dels que se senten impel·lits a crear paisatge cultural nou, però arrelat. Gràcies a ells, avui el català és un idioma fet i dret, potent i evolutiu, una eina única per guimbar del llenguatge de la Natura als codis de la Cultura.’

Pujol ha tingut la valentia d’oferir una lectura personal i ideològicament compromesa del llibre. Ens agrada molt la idea de la penúltima frase citada: el fet que el plurilingüisme literari hagi permès crear un paisatge cultural nou, però a la vegada arrelat. Podríem debatre ad infinitum sobre els efectes històrics i socials dels contactes entre el català i altres llengües, però la realitat és que, ara mateix, no hi ha cap dubte que tenim ‘un idioma fet i dret, potent i evolutiu, una eina única per guimbar del llenguatge de la Natura als codis de la Cultura.’