Oriol
Ponsatí-Murlà publica
avui, al Diari de Girona, un excel·lent article titulat ‘Plurilingüisme i llibertat’
que parla del llibre (es pot llegir
aquí). Ni nosaltres mateixos podríem haver resumit amb més
concisió els arguments principals de l’estudi:
L'exquisida editorial Vitel·la, de Gemma Garcia, acaba de publicar El plurilingüisme en la literatura catalana, d'Albert Rossich i Jordi Cornellà. Quatre-centes pàgines llargues de lectura amena, farcides de desenes d'exemples, sovint hilarants, que inclouen des de les genials ensaladas de Mateu Fletxa fins a les provatures dadaistes de J. V. Foix o la parla espontània d'algun dels personatges de Ramon Solsona. L'enorme esforç de recopilació que han dut a terme Rossich i Cornellà no té només un valor informatiu. Una obra com aquesta, que ens equipara al nivell que altres filologies europees fa dècades que ostenten en l'estudi del multilingüisme, ens obliga a replantejar-nos qüestions molt bàsiques que tenen a veure amb el model i definició de llengua literària i ens convida a revalorar la convivència -ocasional o sistemàtica- d'altres llengües amb la catalana com un recurs retòric i no pas com una contaminació necessàriament indesitjable.
L'exquisida editorial Vitel·la, de Gemma Garcia, acaba de publicar El plurilingüisme en la literatura catalana, d'Albert Rossich i Jordi Cornellà. Quatre-centes pàgines llargues de lectura amena, farcides de desenes d'exemples, sovint hilarants, que inclouen des de les genials ensaladas de Mateu Fletxa fins a les provatures dadaistes de J. V. Foix o la parla espontània d'algun dels personatges de Ramon Solsona. L'enorme esforç de recopilació que han dut a terme Rossich i Cornellà no té només un valor informatiu. Una obra com aquesta, que ens equipara al nivell que altres filologies europees fa dècades que ostenten en l'estudi del multilingüisme, ens obliga a replantejar-nos qüestions molt bàsiques que tenen a veure amb el model i definició de llengua literària i ens convida a revalorar la convivència -ocasional o sistemàtica- d'altres llengües amb la catalana com un recurs retòric i no pas com una contaminació necessàriament indesitjable.
No comments:
Post a Comment