Els guàrdies municipals bilingües de Prudenci Bertrana

Llegint L’impenitent de Prudenci Bertrana (1939) trobo una referència interessant a la literatura multilingüe. Bertrana, parlant dels temes que invariablement es repetien cada any als dos setmanaris que dirigia (La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa), esmenta que ‘Una espantosa rutina imperava en la confecció dels dos setmanaris. Feia mig segle que els mateixos tema reapareixien cada temporada, o en cada festivitat anyal, o en determinades circumstàncies, tant si eren els articulistes com els dibuixants els encarregats de la sàtira’ (p. 566). Entre aquests assumptes que reapareixien una vegada i una altra destaca les arengades i els bacallans per quaresma, la lluna i els gats al gener, per Corpus els gegants i els regidors que van a la processó, la dona voluminosa i l’home escanyolit a l’estiu, la teranyina quan es tractaven els pressupostos de la ciutat… La conclusió és que ‘tostemps s’insistia a abusar de tòpics rebregats: del guardià urbà bilingüe; del policia que es deixa afanar el rellotge; del funcionari públic que dorm de cap sobre el pupitre amb la ploma a l’orella […]’ (566). El ‘Sánchez’ o ‘Xanxes’, tal com suggereix Bertrana, era un dels personatges tipus més conegut a l’època. Aquest guàrdia municipal nascut fora de Catalunya s’expressava en una còmica barreja de català i castellà que provocava tota mena de malentesos i situacions humorístiques (se’n poden trobar alguns exemples a El plurilingüisme en la literatura catalana).