Fa poc La Vanguardia publicava un article bastant desencertat
(to say the least) sobre el tema que ens interessa titulat ‘En Catalunya se
producen el doble de obras de teatro en catalán que en castellano’. Val la pena
analitzar-lo en detall, perquè la primera frase és ja de les que fan història:
La presencia del catalán siempre ha generado controversia en
el mundo de la cultura.
Sempre? Des del segle XII? O potser des del segle XVIII?
Res, tot plegat minúcies, ha generat controvèrsia des del principi dels temps i
ja està. La llengua que sempre ha provocat conflicte, per cert, és el català,
perquè com se sap certes llengües més val no utilitzar-les (ja sigui en la
cultura o qualsevol altre àmbit). Segona frase:
En un momento político en el que las tensiones crecen entre
simpatizantes y detractores de la independencia, el uso del catalán es
estudiado al milímetro en todos los ámbitos.
No acabo de veure clar quina és la relació entre independència,
teatre i cultura, però en la ment de la periodista tot deu ser tan obvi que no
cal explicar res. D’altra banda, és interessant saber que la cosa (quina cosa? Això
no se sap ben bé) s’està estudiant mil·limètricament en tots els àmbits (quins àmbits
i qui paga aquests estudis? Vés a saber…). Tercera:
Si Lope de Vega estrenase hoy una obra en Catalunya, lo más
probable es que se representase en catalán.
Sens dubte, y si mi abuela tuviera xxxxxxx sería mi abuelo,
com diuen a Castella.
Subttíol del despropòsit: ‘Las representaciones plurilingües
crecieron un 86% entre 2010 y 2014’. Caram, ara resulta que hi ha hagut una explosió
de multilinguisme. Ara bé, si llegim l’article veurem que, de fet, la
periodista no coneix el significat d’aquest concepte: per la periodista les ‘representaciones
plurilingües’ són les obres representades en una llengua que no sigui ni el
català ni el castellà. Una obra representada íntegrament en italià, per
exemple, per art de màgia seria plurilingüe. Deu ser per allò que totes les
llengües romàniques deriven del llatí. Sobta, per cert, que segons l’article
els problemes els provoquin les obres en català i no, posem per cas, les obres
en qualsevol llengua africana o asiàtica. Deu ser allò de la multiculturalitat.
En fi, articles com aquest demostren quanta raó tenen els
que afirmen que, abans d’aprendre una segona llengua, cal aprendre bé la
primera.
