Saturday, March 21, 2015

Benny Lava i la traducció homofònica


Benny Lava és el títol d'un videoclip en llengua tamil penjat a Youtube que va tenir un èxit esclatant als països de llengua anglesa. Atès el poc interès que sol mostrar el món anglosaxó per la música en altres llengües, com és possible que una cancó de Prabhu Deva titulada 'Kalluri Vaanil' aconseguís tanta repercussió? Doncs gràcies al plurilingüisme. Un internauta desvagat va decidir traduir la lletra de 'Kalluri Vaanil' a l'anglès però -i aquí rau l'interès de l'assumpte- sense tenir ni idea de tamil. El que va fer va ser una traducció purament homofònica. És a dir, es va dedicar a buscar paraules que en totes dues llengües fossin fonològicament semblants. Pel que fa al sentit, la traducció resultant no té absolutament res a veure amb la lletra original, però l'improvisat torsimany va ser capaç de convertir les impenetrables seqüències sonores en tamil en tot un seguit d'extravagants frases en anglès. La gràcia de tot plegat és que la similitud entre les paraules que s'escolten i les que es llegeixen és notable (pareu atenció quan diu 'Have you been high today?', o quan diu 'The ninja made a movement'). Aquest exercici de doble lectura tamil-anglès s'assembla molt al procediment que va utilitzar Jonathan Swift als seus textos en latino-anglicus (vegeu post anterior).

Benny Lava planteja unes preguntes molt interessants respecte al concepte de traducció. Tradicionalment, aquesta pràctica s'ha definit com la transferència de significat entre dues llengües, i no hi ha dubte que en el cas de Benny Lava aquesta transferència de significat es produeix. El problema, és clar, és que els significats són totalment independents. Perfilant la definició anterior, podríem dir que la traducció consisteix en la transferència de significats equivalents. El concepte d'equivalència, però, és molt problemàtic: com s'estableix l'equivalència de sentit? L'equivalència total no existeix, ja que si aquest fos un objectiu possible la traducció ja no caldria. És, doncs, una qüestió de grau, de matís i, per tant, opinable. Així les coses, no hi ha res què ens impedeixi creure que les paraules en tamil i en anglès de Benny Lava són, en realitat, perfectament equivalents.

Thursday, March 12, 2015

Debat sobre el plurilingüisme en la literatura catalana

Albert Rossich, Lluïsa Julià i Joan-Daniel Bezsonoff a Omnium

Dimecres passat Albert Rossich i Joan Daniel Bezsonoff van debatre sobre les funcions del plurilingüisme literari a la literatura catalana.


L'enregistrament de l'acte es pot trobar a 

Griselda Oliver ha publicat una detallada crònica de l'acte a Núvol: http://www.nuvol.com/noticies/plurilinguisme-en-la-literatura-estetica-o-versemblanca/

Sunday, March 8, 2015

El latino-anglicus de Jonathan Swift, un sorprenent cas de doble lectura anglès-llatí

El satirista Jonathan Swift (1667-1745), conegut sobretot per l'obra Els viatges de Guilliver (1726), va escriure cap al final de la seva vida diversos textos en una llengua que va anomenar 'latino-anglicus'. Aquests escrits amaguen un curiós exercici de doble lectura en anglès i llatí, vegem-ne un exemple:


Mollis abuti,
Has an acuti, 
No lasso finis, 
Molli divinis. 

O mi de armis tres, 
Imi na dis tres. 
Cantu disco ver 
Meas alo ver?

Aquests versos aparenten ser llatí, però qualsevol intent de treure'n sentit en aquesta llengua està condemnat al fracàs, ja que només es poden interpretar a partir de l'anglès:

Moll is a beauty. 
Has an acute eye. 
No lass so fine is, 
Molly divine is. 

my dear mistress, 
1 am in a distress. 
Can't you discover 
Me as a lover? 

Traducció aproximada: Molli és una bellesa, / té uns ulls fins / i no hi ha cap noia tan atractiva / Molly és divina. // Benvolguda estimada / estic molt angoixat / no podeu descobrir / que sóc el vostre amant?

L'artifici consisteix a modificar l'aparença visual del text en anglès tot reagrupant les lletres per tal que formin mots llatins (encara que, òbviament, no formen cap frase amb sentit). La seqüència de caràcters és la mateixa, però la inclusió d'espais i la nova algutinació de les lletres fa que els dos poemes semblin totalment independents i escrits en llengües diferents.

La provatura de Swift és interessant perquè contradiu en part el que diem a El plurilingüisme a la literatura catalana respecte als textos de doble lectura. Aquest exemple demostra que no és del tot cert que la doble lectura sigui un artifici que només es pot donar entre llengües romàniques. O no ben bé: la gran diferència entre la doble lectura entre llengües romàniques i el latino-anglicus de Swift ês que quan el joc es dona entre llengües emparentades com el català, el castellà i el llatí el resultat és un text que vol dir el mateix (o gairebé) en totes les llengües implicades. Aquest és el cas dels exemples que hem vist en altres posts d'quest blog, com els títols dels llibres Volar o Ceramica catalana decorada. La distància entre el llatí i l'anglès en canvi, és tan gran que això és impossible. L'anglès, amb molt d'esforç, pot emmascarar-se per tal que sembli llatí, però només és una aparença, ja que el joc fa que en la segona llengua es perdi tot el sentit.