Continuant amb Prudenci Bertrana, a L’impenitent (Obres completes de Selecta, p. 480) es descriu la tertúlia que cada dia, de 12 a 1, es congregava a la llibreria de l’editor Pau Garcia (en realitat, Innocenci López). Entre els assistents regulars, Bertrana destaca un personatge amb unes aficions literàries peculiars:
El segon benaventurat mortal que compartia la confiança i l’ofuscació admirativa de l’editor era un formidable versaire jocós. Posava en vers converses bilingües entre sorges i mainaderes, els discursos dels consellers municipals, els bans del governador, i les encícliques del Pare Sant, i encara feia epigrames contra les sogres i els poetes floralescs. I, no obstant, era un senyor que tenia un càrrec burocràtic d’importància i responsabilitat. Però l’actuar de versaire, en un català infestat i corromput, probablement resultava un derivatiu als seus humors interns; com un fluix qualsevol, li evitava una malura més perillosa. Les seves estaries a la tertúlia duraven poc. Entrava com si el perseguissin. La seva gran corpulència posava una mica de renou entre els companys que miraven de fer-li lloc.
Qui era aquest individu? Atès que Innocenci López editava La Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa, hem de suposar que era en aquestes revistes on el jocós poeta publicava les seves expansions multilingües.
No comments:
Post a Comment