En els últims anys, la traducció automàtica s’ha convertit en una font inesgotable per al multilingüisme textual. Ateses les limitacios existents, és difícil d’entedre la raó per la qual algú -o, encara pitjor, alguna institució- utilitzin indiscriminadament aquest sistema. La traducció automàtica permet copsar el sentit global del text, però requereix una intensa labor d’edició si es vol presentar de manera llegible. L’últim escàndol afecta la web oficial de turisme de la ciutat de Santander que, potser oportunament, converteix el Centro Botín en Loot Center (és a dit, Centre del Saqueig). Sembla que el disseny de la web va costar 5.808 euros, quantitat que òbviament no és suficient si es vol un contingut de qualitat en set llengües diferents. El pressupost devia anar a la construcció tècnica de la web i, com es habitual, la traducció va ser sacrificada. Malauradament aquesta pràctica sempre és la germana pobre, pero com demostren els exemples una vegada i una altra, descuidar aquest aspecte de la comunicació pot ser molt costós.Inaugurem aquest bloc per celebrar la publicació del nostre llibre 'El plurilingüisme en la literatura catalana' (Edicions Vitel•la, 2014), una obra original i provocadora a la qual hem dedicat moltes hores. Desitgem que aquest bloc sigui un fòrum on es puguin ampliar, complementar i discutir qüestions relacionades amb la literatura multilingüe. Qualsevol col•laboració, sigui en la llengua que sigui, hi serà benvinguda.
Thursday, March 8, 2018
Traducció automàtica i multilingüisme
En els últims anys, la traducció automàtica s’ha convertit en una font inesgotable per al multilingüisme textual. Ateses les limitacios existents, és difícil d’entedre la raó per la qual algú -o, encara pitjor, alguna institució- utilitzin indiscriminadament aquest sistema. La traducció automàtica permet copsar el sentit global del text, però requereix una intensa labor d’edició si es vol presentar de manera llegible. L’últim escàndol afecta la web oficial de turisme de la ciutat de Santander que, potser oportunament, converteix el Centro Botín en Loot Center (és a dit, Centre del Saqueig). Sembla que el disseny de la web va costar 5.808 euros, quantitat que òbviament no és suficient si es vol un contingut de qualitat en set llengües diferents. El pressupost devia anar a la construcció tècnica de la web i, com es habitual, la traducció va ser sacrificada. Malauradament aquesta pràctica sempre és la germana pobre, pero com demostren els exemples una vegada i una altra, descuidar aquest aspecte de la comunicació pot ser molt costós.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment