El conte ‘Ferrocarril’ de Quim Monzó fa un ús molt poc convencional del plurilingüisme
literari. El text, publicat per primera vegada a Els Marges el 1982 (edició que
citem), narra un viatge en tren per Itàlia de Z,
que durant el trajecte s’adorm i té una fantasia eròtica descrita
amb tot detall. Fins a aquest moment tot el conte, malgrat transcórrer a Itàlia, és en perfecte
català. Les convencions literàries dicten que el lloc de l’acció no té perquè concidir amb la llengua que s’hi
parla, ben al contrari: l’habitual és que sempre es faci servir la
llengua marc del text i, si de cas, s’hi inclogui algun mot o expressió del vocabulari bàsic en l’altra llengua per donar
color local. Aquest
no és el cas de ‘Ferrocarril’: quan Z es desperta,
tot de sobte manté una conversa amb un italià perfecte que sobtarà al lector, conegui o no aquest idioma. La sorpresa no és causada per la llengua en si, sinó pel
simple fet que s’hi inclou de manera estrictament realista. Com és habitual en molts dels seus contes, Monzó està jugant amb les convencions literàries i
les expectatives dels lectors; en el cas que tractem, inserta un fragment lingüísticament hiperrealista en una narració que,
començant pel nom del personatge principal -Z-, de
realista no en té res. L’efecte buscat, doncs, és la confusió i la sorpresa, produïts per l’aparició inesperada d’un llarg fragment escrit en una
llengua que, segons les normes a què el lector està habituat, no hi hauria de
ser.
Aquest és el fragment del conte, que es pot llegir sencer a http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/download/106705/157845:
Sortiren
del túnel i entraren a la llum. L'home reprengué la lectura. X mirava cap enfora.
A la següent estació, en Z se sobta: el rètol deia
Premilcuore quan, després de Marcaria, calia esperar Bozzolo.
-Premilcuore?
-Cosa
hai detto? va fer na X.
-Premilcuore..
. ? E impossibile.. . Dov'è Bozzolo? -tractava de raonar Z.
-Si
accomodi, prego -va dir l'home, tot plegant el diari.
-Non capisco.. . -Non
hai capito?
-Abbia
la gentilezza.. .
-Abbia
la bontà di.. .
-Non ho
tempo.
-Cosa
c'e di nuovo? Quanto costa questo? Questo è troppo
caro. Cosa facciamo oggi? Venga presto!
-Purtroppo
no.
-Da
quale binario partiva il treno? Dov'e il gabinetto? Cameriere, il conto! Tanto
piacere di fare la sua conoscenza. Porti questa valigia. Quanto costa questa
camera con pensione completa? Che giorno e oggi?
-0ggi e
lunedi.
-Che
ora e?
-Sono
le quattro; è l'una.
-Prego,
stia seduto.
-Tante
grazie.
-Mille
grazie.
-Prego.
-Non
c'e di che.
-Scusami.
-Scusi.
-Non fa
niente.
-Questo
posto è occupato. Questo posto è riservato. C'è un caldo terribile.
-Si: fa
molto caldo: fa freddo: fa bel tempo: è tardi. E
possibili. E necessario.
-Piove.
Tira vento. Nevica.
-Con
permesso.
-Buon
giorno. Buona sera. Buona notte. Questo luogo mi piace.
-Poco
fa. Domani. Dopo domani. Stanotte.
Affatto, mica. Niente
affatto. Senza dubio. Su per giù.
Després
de Premilcuore per comptes de Bozzolo, arriba Lizzano per comptes de Piadena i
Sabionetta per comptes de Cicognolo. En comptes de Cremona, el rètol proclamava Bergamo. Caòticament, tot seguit arribarem a
Marsella.
Dediquem
el post a Guillem Colom, que ens ha fet adonar de l’existència d’aquest text.
No comments:
Post a Comment