August Rafanell te tota la raó quan, a les brillants Notícies d'abans d'ahir (vegeu el post anterior), reivindica la prosa de Francisco Umbral, un dels grans escriptors en castellà de la segona meitat del segle XX. Camorrista i incendiari com pocs, en una entrevista televisada dels 90 es definia com un 'etarra de la literatura y el periodismo'. Amb aquestes credencials, no sorprèn que Umbral tingués un punt de vista diguem-ne que pintoresc respecte a la cohabitació de llengües a Catalunya durant la Transició: 'contra la Generalidad y contra la Moncloa, el castellano y el catalán fornican ya gozosamente en toda Cataluña, y de eso pueden salir enriquecidas ambas, e incluso una tercera.' Ens podríem preguntar si d'aquesta rebolcada heterolingüe en van nèixer els protagonistes de L'Altra de Marta Rojals o el Mariano de Ramon Solsona (vegeu posts anteriors).
August Rafanell, al seu brillant Notícies d'abans d'ahir (Acontravent, 2012), aporta un altre exemple d'amfilingüisme (o doble lectura) durant el franquisme. Aquest era un recurs desesperat que va servir en innombrables ocasions per poder fer servir la llengua catalana en àmbits que estava prohibit. Rafanell explica que el 1943 es va publIcar a València el recull de poemes Volar de Xavier Casp, que en principi s'havia de titular Nuesa o Voladissa. El titol del llibre finalment publicar era bilingüe, cosa que sens dubte en va facilitar la legalització (p. 403).
August Rafanell te tota la raó quan, a les brillants Notícies d'abans d'ahir (vegeu el post anterior), reivindica la prosa de Francisco Umbral, un dels grans escriptors en castellà de la segona meitat del segle XX. Camorrista i incendiari com pocs, en una entrevista televisada dels 90 es definia com un 'etarra de la literatura y el periodismo'. Amb aquestes credencials, no sorprèn que Umbral tingués un punt de vista diguem-ne que pintoresc respecte a la cohabitació de llengües a Catalunya durant la Transició: 'contra la Generalidad y contra la Moncloa, el castellano y el catalán fornican ya gozosamente en toda Cataluña, y de eso pueden salir enriquecidas ambas, e incluso una tercera.' Ens podríem preguntar si d'aquesta rebolcada heterolingüe en van nèixer els protagonistes de L'Altra de Marta Rojals o el Mariano de Ramon Solsona (vegeu posts anteriors).
