August Rafanell te tota la raó quan, a les brillants Notícies d'abans d'ahir (vegeu el post anterior), reivindica la prosa de Francisco Umbral, un dels grans escriptors en castellà de la segona meitat del segle XX. Camorrista i incendiari com pocs, en una entrevista televisada dels 90 es definia com un 'etarra de la literatura y el periodismo'. Amb aquestes credencials, no sorprèn que Umbral tingués un punt de vista diguem-ne que pintoresc respecte a la cohabitació de llengües a Catalunya durant la Transició: 'contra la Generalidad y contra la Moncloa, el castellano y el catalán fornican ya gozosamente en toda Cataluña, y de eso pueden salir enriquecidas ambas, e incluso una tercera.' Ens podríem preguntar si d'aquesta rebolcada heterolingüe en van nèixer els protagonistes de L'Altra de Marta Rojals o el Mariano de Ramon Solsona (vegeu posts anteriors).