'Multilingüisme literari', per Josep Pastells

Fa uns dies el periodista Josep Pastells va publicar al diari Ara un extens article sobre el llibre que es pot trobar aquí.

Pastells escriu: 'Els gironins Albert Rossich i Jordi Cornellà acaben de publicar 'El plurilingüisme en la literatura catalana' (Edicions Vitel·la), un assaig innovador que intenta sintetitzar en una visió de conjunt un fet que encara no havia estat objecte d'un estudi que n'analitzés tots els aspectes. A més de fer un repàs força exhaustiu d'una producció literària fins ara poc coneguda i d'analitzar les variants del plurilingüisme literari a partir d'un corpus format pels textos que al costat del català fan servir altres llengües, els autors apleguen en aquest volum, de 474 pàgines, bona part dels treballs que s'han publicat sobre aquest tema.'

‘Del llatí macarrònic al catanyol’: un article a l'Ara

La periodista Sílvia Marimon publica avui un excel·lent article sobre El plurilingüisme a la literatura catalana al diari Ara (pàgina 30) titulat ‘Del llatí macarrònic al catanyol’. Només voldríem puntualitzar que, més que defensar el plurilingüisme literari, el que fem és defensar l’estudi del plurilingüisme literari i que, en tot cas, a l’hora d’escriure propugnem la llibertat creativa de l’escriptor. Per il·lustrar l’article, Marimon tria cinc grans exemples: el cal·lgirama de Joan Salvat-Papasseit del Poema de la rosa als llavis, les obres de teatre del Paral·lel del segle XIX, Míster Evasió de Blai Bonet, la traducció de modismes catalans al castellà típica de Josep Pla a Destino i, finalment, Figures de calidoscopi i L’home de la maleta de Ramon Solsona. Aquest és el primer paràgraf de l'article:

“Le passenger 5 millones is cerca”, diu un anunci de la companyia aèria Vueling. El màrqueting del segle XXI juga molt a barrejar llengües, perquè és modern i cosmopolita. Però el plurilingüisme no és patrimoni ni de la publicitat ni és fill de la globalització. A la literatura catalana ha existit sempre. El llatí, el català, el castellà, el francès o l’italià es barregen en textos medievals, renaixentistes i barrocs, però també en novel·les i obres de teatre contemporànies. A finals del segle XIX, a Barcelona l’òpera era tan popular que l’italià (macarrònic o no) era una llengua habitual a les comèdies. Més exemples: a les revistes del Paral·lel de principis del segle XX, el francès era una llengua corrent. I hi ha centenars d’obres de teatre popular i poesia del segle XX que barregen català i castellà. (http://www.ara.cat/premium/cultura/Del-macarronic-Polifonia-denunciar-reivindicar_0_1128487184.html)