'Elysium', 'El lector' i 'Capità Amèrica': el multilingüisme al cinema

Bleichenbacher, al seu estudi sobre la presència del multilingüisme al cine, assenyala que la majoria de pel·lícules que, per raons argumentals, haurien de presentar una alternança de llengües, en realitat acostumen a ser monolingües. També observa, però, que els guionistes utilitzen diverses estratègies per suggerir que l'acció té lloc en un país diferent, com ara mostrar cartells o senyals de tràfic en un altre idioma, deixar que els extres que envolten els protagonistes parlin una altra llengua o utilitzar alguna de les paraules més conegudes d'un determinat idioma (com ara un 'hola' o 'hasta luego' en una pel·lícula ambientada a Mèxic). Una de les estratègies convencionals per suggerir l'alteritat lingüística és fer que els actors adoptin un accent lleugerament estrangeritzant. 

Un dels casos recents mís curiosos és el 'El lector' ('The Reader', Stephne Daldry, 2008), que transcorre a l'alemanya de postsguerra. Com a protagonista masculí principal es va seleccionar a un jove actor alemany que, malgrat poder parlar en anglès, no podia amagar el seu accent. La protagonista principal es l'actriu britànica Kate Winslet, i per tant hauria estat molt estrany que ell parlés anglès amb accent i ella no. Per tal de solucionar el problema, es va decidir que Winslet adoptés una pronúncia diguem-ne que germanitzant. Aquesta solució és relativament habitual: Hugo Weaving, que a 'Capità Amèrica' interpreta un nazi, també parla un anglès amb accent (basat, segons l'actor, en l'accent de Werner Herzog).

Un dels exemples recents més complexos és el del discret film de ciència ficció 'Elysium' (Neill Blomkamp, 2013), que presenta una història semblant a la del clàssic Metròpolis de Fritz Lang. La pel·lícula és més aviat discreta, però destaca per un ús inusual i intel·ligent del multilingüisme. La classe inferior viu a la Terra, a Los Angeles, ciutat convertida en un abocador d'escombraries, mentre que l'elit viu en una estació espacial que orbita al voltant del planeta. L'interès del film rau en el fet que Blomkamp subratlla les diferències de classe dels personatges amb el multilingüisme: els desclassats de Los Angeles parlen en castellà amb certa freqüència, mentre que les elits parlen francès. Així doncs, veiem a Jodie Foster parlant en francès al seu marit i fills. En aquest film no es tracta de quatre paraules bàsiques, sinó d'alguns diàlegs relativament llargs que, al menys en la versió de la pel·lícula que hem vist, no estan subtitulats. El fet que els desclassats parlin castellà, és clar, permet un comentari més o menys explicit respecte al paper i situació de la immigració llatinoamericana als Estats Units. El multilingüisme, per tant, serveix per accentuar el comentari polític de la pel·lícula.