Paco Candel i Enric Vila Casas: 'Memòries d’un burgès i d’un proletari' (Columna, 1996)

Les Memòries d’un burgès i d’un proletari, de Paco Candel i Enric Vila Casas, és un dels llibres plurilingües més originals que s’han publicat a Catalunya. Tal com indica el títol, Candel i Vila Casas hi escriuen les seves memòries, dividides en 15 capítols diferents: ‘El 14 d’abril de 1931’, ‘El 6 d’octubre de 1934’, ‘El 18 de juliol de 1936’, ‘Inciació sexual’, ‘La mili’, ‘La mort del caudillo’... Cada capítol ofereix una doble perspectiva sobre el mateix període o esdeveniment històric: el de la classe obrera i el de la burgesia. Aquesta estructura, que ja és en si mateixa prou innovadora, permet que el lector visqui els esdeveniments narrats des de dos punts de vista notablement diferents. El capítol sobre ‘La mili’ és un bon exemple dels privilegis de classe durant el franquisme: Vila Casas, com que estudiava a la universitat, va poder apuntar-se a les Milicias Universitarias, que consistien en en fer un curs de tres mesos durant dos estius. Candel, en canvi, no es va poder lliurar de fer el servei militar complet.

El llibre està escrit en dues llengües que se succeeixen alternadament: català –Vila Casas- i castellà -Candel-. Tal com s'indica a la contraportada, Vila Casas era membre d'una burgesia industrial tèxtil que va anar decaient a mesura que el país s'obria als mercats exteriors; la família de Candel, d'altra banda, provenia del Racó d'Ademús –poble valencià de parla castellana- i als anys 20 es va establir a Can Tunis. És per això que 'Candel escriu en castellà, mantenint-se fidel als seus orígens en una cosa tan personal com són aquestes memòries, que foren també "viscudes en castellà" moltes vegades'. Si alguna cosa es pot retreure al llibre és que, involuntariament, aquest bilingüisme reforça el conegut tòpic de ‘el català, llengua de la burgesia’. Com és ben sabut, durant la postguerra ni tots els proletaris parlaven castellà -només cal llegir Sota la pols de Jordi Coca- ni, per descomptat, tots els burgesos parlaven català. Deixant això de banda, aquest és un dels llibres memorialístics més il·luminadors que s’han publicat a Catalunya, una obra que es farà cada vegada més necessària a mesura que el franquisme es vagi allunyant en el temps.